Bones festes i feliç 2019

Brolla del silenci,
un gest ferit de pau.
La tristesa evoca un clam
que perdura més enllà dels dies.
Regust amarg
d'injusticia i de fam,
groc dins del groc que ascla el cel.
Llostreja el cor d'aquest nadal,
Nadal trist i maldestre
perquè tu no hi ets.
Recel d'any nou,
solitud dins la cel·la
on rau la llibertat de pensament.

Bones festes i feliç 2018

Amb la mirada al món,

bastim de memòria

el mes de desembre.

La ginesta floreix

i el groc intens

cobreix la neu

pels que no hi són.

L'estel de la llibertat

guia els navegants

per un mar incert.

Groc del sol

i blau del mar,

són verd esperança.

Feu-nos confiança.

No us oblidem!

Nàmaste

Porta’m una flor de lotus
de color blau teranyina
intens com la sedalina
valvada de primavera

que alleugeri certa espera
de tan anhelada metzina.

*

Pensant en tu, recordo aquest brisall… i el lotus blau que em vas portar
(març del 2006)

Nàmaste

Bon viatge, estimat amic.

Bones Festes i Feliç 2017

Torna Nadal.
Ens enardim de nou
amarats d’hipocresia
i tenim frissança
per esbandir els pecats.
La consciència és oblit
quan la nit s’acosta
i el bressol d’un nadó
és ple de tristesa.
La neu cobreix
la llar dels refugiats
i un cel paral·lel
evoca el pessebre.
Damunt d’un bufet,
rierols amb paper de plata,
serradures i molsa fresca.
El teatrí de figurants
reapareix any rere any.
Torna Nadal.

ferran planell  i  montse assens

Petjades sobre el mar

Avui la mar és roig a la llongada
d’un cor que no batega ni somriu.
Potser l’atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l’hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.

Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d’un infant en braços
i d’altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se’ls obre davant la mirada innocent.

El miratge es perd en l’horitzó
i el somni perd la seva llibertat.

XVè PREMI LITERARI de l’Associació de Donants de Sang de Barcelona-Sant Pau

Bones festes i feliç 2016

Pessebre vivent
L’allau de grèvol i vesc fa boscatge
del refugi per on s’escola el vent.
Passos en silenci sobre la neu,
gebre a la cara que congela el plor.
La tendresa bressa els infants perduts
que la foscor de la nit de nadal
aixopluga dins un pessebre vivent.
El son venç l’ànima i el pensament
i el somni és record d’un temps passat,
d’un més enllà on ja no podran viure,
i d’una llar d’enyor i melangia.
Ara, la incertesa del seu futur
és tan sols, un bleix de molsa que guarneix
les etapes feixugues del camí.
Ens cobreix el mateix sostre d’estels,
car a nosaltres no ens mancaran menges.
Ens entaulem.    De nou, Nadal.

Ferran i Montse

París

Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre ens van trucar per comunicar-nos la mort d’un bon amic. El dolor i el dol, avui també impregnen les paraules.

*
VII 
Esbaldeix núvols
amb doll de llàgrimes.
Somriure de sol.
*
La matinada s’ha llevat d’hora, avui,
i París és un tauler d’escacs
preparat per posar-hi les peces.
Es precipita l’instant irreversible del joc
i pesa la son a les parpelles.
-Qui mourà primer?
Avanço jo.
Un doll de llàgrimes
cobreix el tauler de joc sota aquest cel,
i a punt de rendir-me, accepto posar-me
sabates noves aquest vespre.

Tauler d’escacs. Música de Matressa 

Del poemari “Glops de nit” 

*
Vol nocturn vers la besada
que em porta cap a tu.
Lluna plena
dins la calma que m’acompanya.
París és un llenç blanc de neu i llum.
La nit es delecta entre flocs
que fluctuen al vidre de l’au blava.
Dansen a les mans del vent
les plomes afusellades que voregen
les ales de la sort.
*
El polsim alat
embolcalla el bes d’argent.
Desig irisat.
Ferida incisiva
en la dermis del destí.

Del poemari “A l’altre costat de la pell”

A punt d’emprendre el vol de tornada, a París nevava i ens van retenir dins l’avió una llarga estona… una llarga agonia amb el cor encongit…