La foscúria de la nit embolcalla
en silenci la incertesa del futur. Blanc i negre. Surant endavant, som refugi d’esperança
qual llum que llisca com un murmuri sobre les aigües del llac. La penombra
defuig quan llostreja el nou nadal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bones festes i feliç 2026
Nadal 2025 Rere una mirada buida els colors revelen la quimera oculta. És festa de joia? –Pregunta un infant– Ens reunim, com sempre...
-
Brolla del silenci, un gest ferit de pau. La tristesa evoca un clam que perdura més enllà dels dies. Regust amarg d'injusticia i ... -
Amb la mirada al món, bastim de memòria el mes de desembre. La ginesta floreix i el groc intens cobreix la neu pels que no ... -
Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre e...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada