París

Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre ens van trucar per comunicar-nos la mort d’un bon amic. El dolor i el dol, avui també impregnen les paraules.

*
VII 
Esbaldeix núvols
amb doll de llàgrimes.
Somriure de sol.
*
La matinada s’ha llevat d’hora, avui,
i París és un tauler d’escacs
preparat per posar-hi les peces.
Es precipita l’instant irreversible del joc
i pesa la son a les parpelles.
-Qui mourà primer?
Avanço jo.
Un doll de llàgrimes
cobreix el tauler de joc sota aquest cel,
i a punt de rendir-me, accepto posar-me
sabates noves aquest vespre.

Tauler d’escacs. Música de Matressa 

Del poemari “Glops de nit” 

*
Vol nocturn vers la besada
que em porta cap a tu.
Lluna plena
dins la calma que m’acompanya.
París és un llenç blanc de neu i llum.
La nit es delecta entre flocs
que fluctuen al vidre de l’au blava.
Dansen a les mans del vent
les plomes afusellades que voregen
les ales de la sort.
*
El polsim alat
embolcalla el bes d’argent.
Desig irisat.
Ferida incisiva
en la dermis del destí.

Del poemari “A l’altre costat de la pell”

A punt d’emprendre el vol de tornada, a París nevava i ens van retenir dins l’avió una llarga estona… una llarga agonia amb el cor encongit…