La veu és un silenci escrit en un full blanc, on els mots es reescriuen de nou acomiadant-te. Extraviats dins la teva saviesa es dibuixen els somriures que sempre més ja seran nostres. La llum de l’estel blanc que brilla sobre el mar, encén, amb quatre torxes de foc, el camí que hem fet plegats.
Caminar amb tu ha estat un gest humil vers la victòria, aprendre a estimar la terra restaurant-la, un aleteig constant cap a la llibertat i el bell somriure que tan trobarem a faltar.
La recança de no haver fet prou fuig més enllà de l’esperança, i mentre em pregunto quants més clamaran la lluna sense abastar-la, la teva resposta m’assossega.
Vencerem! Visca la Terra. Visca Catalunya lliure!!!
A la memòria de Josep Maria Xarrié, company de lluita, patriota i sobretot, amic.
8 de juny del 2013
