S’escola la llum
pels ocres i els blaus.
Natura emmirallada
entre llibertat i desig.
tardor dins del bosc,
penombra i silenci,
conjur que batega
contra l’opressió.
Es vesteix la nit
dins l’esguard
del teu nom.
Presagi que parpelleja,
com la sentència
que desnua l’ordre
exacte del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada