Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre. El somni és fosc, però encara es somni. Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bones festes i feliç 2019
Brolla del silenci, un gest ferit de pau. La tristesa evoca un clam que perdura més enllà dels dies. Regust amarg d'injusticia i ...
-
Brolla del silenci, un gest ferit de pau. La tristesa evoca un clam que perdura més enllà dels dies. Regust amarg d'injusticia i ... -
Pessebre vivent L’allau de grèvol i vesc fa boscatge del refugi per on s’escola el vent. Passos en silenci sobre la neu, gebre a la c...
-
Avui la mar és roig a la llongada d’un cor que no batega ni somriu. Potser l’atzur li agomboli de nou els vells passos i les noves pre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada