Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre. El somni és fosc, però encara es somni. Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bones festes i feliç 2026
Nadal 2025 Rere una mirada buida els colors revelen la quimera oculta. És festa de joia? –Pregunta un infant– Ens reunim, com sempre...
-
Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre e...
-
El silenci del gest es pronuncia quan l’amor ja és tan sols això, retrocedir al punt on el record es confon amb la màgia, guspira tra...
-
A l’altre costat de la pell, poemes escrits a quatre mans per Anna Rispau i Montse Assens, amb imatges de Joan Pasqual i pròleg de Ferran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada