Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre. El somni és fosc, però encara es somni. Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bones festes i feliç 2026
Nadal 2025 Rere una mirada buida els colors revelen la quimera oculta. És festa de joia? –Pregunta un infant– Ens reunim, com sempre...
-
Brolla del silenci, un gest ferit de pau. La tristesa evoca un clam que perdura més enllà dels dies. Regust amarg d'injusticia i ... -
Amb la mirada al món, bastim de memòria el mes de desembre. La ginesta floreix i el groc intens cobreix la neu pels que no ... -
Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre e...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada