Desig

Servava el crit a l’hemisferi de l’alba desconeguda del teu bes.
Recolzava l’oceà de les paraules a l’empit del desig.
Indagava inútilment pels racons de la teva pell,
cercant l’ombra perduda de la joventut.

I al vespre, en la serenor de la nit
ofegava el plaer en el revers del meu cos.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… en faig brisalls.