Rere una mirada buida
els colors revelen
la quimera oculta.
És festa de joia?
–Pregunta un infant–
Ens reunim, com sempre,
al voltant d’una taula
curulla de menges.
Sota l’arbre hi ha
regals i sorpreses
per il·lusionar.
Cantem cançons
i alcem les copes
a la prosperitat.
L’infant que perviu
sobre un jaç de runa,
sota els llamps i els trons
de bombes que han extingit
els seus familiars...
torna a qüestionar:
On és aquesta joia
que anuncies que em porta
i celebrem-lo com cal.
