Tremoleja la nit,
quan sucumbeix l’hivern
a la negror i als dies
balbs
del calendari del vint.
Tot un any dins d’un
puny.
Deixem enrere la dissort,
les tempestívoles aigües
que ens retenen el
viatge.
Despleguem el velam,
aprofitem tot bri de
vent.
Posem rumb a l’horitzó,
amb el compàs fixat al
vint-i-u.
L’esperança esclata en
flor
entre els clarobscurs de
la nit
i alberga en els seus
pètals
