Avui la mar és roig a la llongada
d’un cor que no batega ni somriu.
Potser l’atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l’hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.
d’un cor que no batega ni somriu.
Potser l’atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l’hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.
Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d’un infant en braços
i d’altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se’ls obre davant la mirada innocent.
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d’un infant en braços
i d’altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se’ls obre davant la mirada innocent.
El miratge es perd en l’horitzó
i el somni perd la seva llibertat.
i el somni perd la seva llibertat.
XVè PREMI LITERARI de l’Associació de Donants de Sang de Barcelona-Sant Pau
