la nit feréstega

Sento el gel del teu cos
impregnat al jaç on dorms.
Els sons es desvirtuen dins l’espai
i el bes robat
a les entranyes de la nit feréstega,
es dilueix entre els somnis,
d’una nit d’estiu qualsevol.

Ja no hi ha empremtes sobre la terra mullada.
L’aigua les hi ha robades al vent.